Genovés - Pilota a l'Escola

Genovés

Paco Cabanes Pastor. El Genovés

20 desembre 1954

Genovés

Posició: Rest i mitger

PALMARES ESPORTIU

Campionat Nacional d'Escala i Corda

Huit voltes campió (1975, 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989)

Cinc voltes subcampió (1977, 1980, 1985, 1986 i 1988)

Campionat Individual d'Escala i Corda

Sis voltes campió (1986, 1988, 1989, 1990, 1991 i 1995)

Tres voltes subcampió (1992, 1993 i 1994)

Campionats Internacionals de Pilota

Campió del Torneig 5 Nacions a València (1993)

Subcampió del Campionat d'Europa a Valenciennes (1994)

Campió del Mundial de Llargues a València (1996)

CABANES PASTOR, Francesc, "El Genovés" (Genovés, 1954). Pilotari. Segons la immensa majoria dels entesos en aquest esport Genovés ha sigut l'indiscutible número u de la pilota valenciana en el segle XX. Durant més de 25 anys el que el va realitzar en un trinquet difícil serà tornar-lo a veure. La seua superioritat sobre la resta dels seus contrincants va arribar a ser tan aclaparadora que va caldre fixar normes especials per a poder igualar les forces dels equips als quals es va enfrontar. La seua primera copa la va conquistar als 17 anys i portava el títol de Trofeu Sant Pasqual, el patró de la seua localitat. Gràcies a ell el topònim del seu poble s'ha passejat per mig món i gràcies a ell i altres pilotaris del mateix poble en aquesta localitat se situa el Museu de la Pilota. En 1972 Enriquito d'Alzira, el trinqueter de Benissa li va proposar jugar amb l'equip d'aquell ajuntament alacantí i des d'aqueix any fins hui Genovés ha seguit en la bretxa, cert que ja no és el que era, però no menys cert és que gaudeix d'una fama que ha transcendit el marc de la pilota i s'inscriu en l'acerb cultural i esportiu del poble valencià. En 1973 es va enfrontar al número u, l'elegant Rovellet per qui professava una admiració sense límits. Genovés va ser un jugador dotat d'una condició física excepcional, amb esperit de superació fora del comuna i una confiança en si mateix que li permetia arriscar-se a efectuar colps inversemblants. Ho va guanyar tot. En 1975 es va adjudicar el campionat nacional d'escala i corda i es va adjudicar aquest mateix torneig també en 1976, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984 i 1989. En 1986 i una vegada que ja existeix la federació de pilota valenciana, es va crear el Campionat Individual, trofeu President de la Generalitat que es va adjudicar aqueix any i també el va fer en 1988 enfront de Fredi, i en 1989,1990 i 1991 enfront d'Enric Sarasol en el *trinquet de Sagunt. En 1991 el fill de José el teuler i de María, rebia de mans del president Joan Lerma, la medalla d'or de la Generalitat Valenciana pels seus mèrits esportius. La seua fama va arribar a Euskadi on la pilota és encara un gran esport i allí va ser Paco a jugar amb les llegendes vives de la pilota basca els Martinikorema i Intxauspe.

Va representar a la nostra terra en els Mundials de pilota i en el Cinc Nacions d'on sempre es va portar el campionat o el subcampionat. Però la gran partida de la seua vida va tindre lloc quan ja tenia complits els 41 anys d'edat i enfronte tenia al jove Álvaro de 20 anys. Això va esdevindre un 9 de juliol de 1995 en el trinquet de Sagunt.

Allí Genovés va dir adeu a l'alta competició i va aconseguir la glòria en imposar-se en un final apassionant al pilotari de la Vall de Segó que amb el pas del temps va ser el seu successor. En l'actualitat Genovés s'ocupa de la carrera esportiva del seu fill que s'anuncia enormement interessant, ensenya a les escoles i continua jugant partides d'exhibició.